Seguint el fil de l'exercici proposat sobre qüestions de la llengua he triat una noticia publicada en un mitjà que potser pocs de nosaltres llegim habitualment.
Aquesta publicació es "El pregó", una publicació quinzenal, d'informaciò i opinió eclesial, per tan relacionada amb el món de l'esglèsia. S'hi divulguen temes d'actualitat en relació a la religió cristiana, i encara que aquesta no està dintre de les meves lectures habituals hi tinc accés per mitjà d'amistats que si que el llegeixen. I es ven clar que des d'aquest ámbit tambè es fan reflexions en relació a temes que són noticia a tots els diaris, i per descontat que tambè fan referència a temes linguístics. Així que aquí us transcric un dels articles que de ven segur que tambè us farà reflexionar.
"CONTRA CATALUNYA
Cada dia és més greu arreu d'Espanya el clima d'intoxicació contra Catalunya i contra tot el que Catalunya representa. Ho confirmen els que hi surten. A aquest pas vindrà que la situació serà insostenible. Fa uns dies que, en un article publicat a l' "Avui", Sebastià Alzamora feia un recull dels acudits i burles que corren per Espanya i fan de Catalunya l'ase dels cops.
Els principals culpables són sens dubte els tendenciosos mitjans de comunicació espanyols, sovint orquestrats pels mateixos polítics. Però el mal ve de lluny. Més d'una vegada m'he mort de ganes de saber què els diuen de Catalunya als seus nens, les famílies i les escoles de Lleó i de Valladolid.
Però el pitjor és que aquesta mateixa actitud és compartida per les instàncies eclesiàstiques en tots els seus ordes: clerecia, episcopat i Vaticà. Acaba s'arribar de Fàtima una peregrinació del bisbat de Solsona. Es van parar a Alba de Tormes per celebrar l'Eucaristia. El rector els va donar permís amb la condició que no volia sentir ni una sola paraula en català. Al final van cantar el cant de la Mare de Déu en català, perquè era de l'única manera que el sabien. Automàticament, els fidels que hi havia al temple es van aixecar i van sortir.
Sí, la culpa directe la tenen sobretot els mitjans de comunicació. Però jo la donaria tambè al Govern i als con gresistes de Catalunya, que no han sabut plantar-se a temps per denunciar la gran mentida i difamació i reivindicar amb fermesa els nostres drets.
Tambè la dono a l'episcopat català, que era l'únic que podia i havia de fer-se valdre amb contundència i valentia davant el Vaticà i de la CEE.__ J.H.
(Informacions i comentaris de Casimir Martí i Jesús Huguet.)"
Desprès d'aquesta lectura es ven clara la posició de l'autor vers aquest conflicte linguístic. Que sembla que afecta a tots els ámbits, fins i tot el religiós. La veritat, mostro certa perplexitat al llegir l'article...on és el repecta que clama tota religió??
En honor a aquesta bonica paraula i al llibre que porta el mateix nom pretenc divulgar aquelles frases que deien els nostres avis i àvies. Aquelles frases que eren distintiu de cada poble i que de ben segur, si hi pensem bè a tots ens en ve alguna al cap.
Ja de ven petita em fascinava tot allò refernt a les modelitats lingüistiques de la parla. Veia com la mare de la Silvia, la meva veïna, allà a l'Escala, deia paraules ben diferents a les que feiem servir a casa i això que nomès s'havia criat a pocs quilòmetres d'allà. Era de la Bisbal.
Així vaig descubrir el casó, l'ensat, al cosi, ah!, i tambè al mossol de bora!
M'ha semblat una bona manera, doncs, de parlar dels múltiples temes relacionats amb la llengua fent ús d'aquest llibre de la tambè escalenca Caterina Albert o potser més coneguda com a Víctor Català, a qui la meva àvia recordava com una dona molt 'especial' i intuitiva que revia a les seves visites sempre estirada al llit.
Amb aquesta publicació inèdita: QUINCALLA . Mil adagis per apendre vocabulari,
editada per editorial 62 l'any 2005, Víctor Català, pretèn redescobrir, donar a conèixre, frases i paraules, mots genuins del català, que ja Catalina Albert veia en perill d'extinció. Així, l'autora es lamentava: "A Catalunya cada dia es moren paraules", i en les seves nombroses nits d'insomni treballava en aquest recull de rodolins, adagis i mots que espero que us agradi llegir i amb l'il.lusió de que fins i tot pogueu adoptar-ne algun per al vostre parlar diari.
- Qui mai no veu el rou, mai no veu el sou.
rou: rosada, gebre, capa hunida blanca i freda caiguda a la nit i que no es fon fins que el sol escalfa. Qui no es lleva d'hora no es guanya el jornal.
- Si te trenquen la canyella, mal caminaràs Cisquella.
canyella: par frontal de la cama, sobre la tíbia.
- El qui viu de llepolies mai no peta de gras.
llepolies: llaminadures, aliments poc consistens / peta: de petar, ací en el sentit de rebentar, morir.
- Ni tot molleda ni tot crosta: un bon pesic de cada mostra.
molleda: dial. de molla, part tova interor del pa. No es bo de prendre posicions extremes o radicals, més val adoptar una actitud moderada.
- Qui té llengua a Roma va, diu l'adagi català; més que sols calla i espera mai no té reva a la filera.
reva: tanda, vénda, torn / filera: fila, rengla, corrua. És l'espavilat amb facilitat de paraula que aconsegueix l'éxit en les seves empreses.
- El xerric va pel pessic.
xeric: xisclet, crit agut produït per un dolor agut, espant,etc. / pessic: premuda entre els dits índex i polza d'una porció de pell o de carn, fiblada. (A la zona del Baix Empordà un pessic tambè pot ser una cremada) . Aplicat a l'efecte causat per una acció determinada. El que ara en diriem causa/efecte.
- Qui te rampa poc campa.
rampa: contracciò involuntària i dolorosa d'un múscul o grup muscular que impedeix de fer un moviment voluntari / campa: de campar, passar la vida com es pot (campar-se-la: compondre-se-les esquivant destorbs i perills).
- Mònita, temps i bons fins poden més que els mals instints.
mónita: astúcia, traça del qui sap trampejar els quefers.
- Si et pica l'ullet un jai, bufona, fum-lo al carall.
jai: vell, ancià / fum-lo: vulg., fot-lo, engega'l / al carall: a fer punyetes.
- El qui empassega a peu pla, ¿ per monts i afraus què farà?
afrau: congost, pas estret excavat entre penyes per les aigües d'un torrent, riu, etc.
Amb una sola raò podem canviar les nostres vides!
Aqui us deixo una bona cançó amb molt bon feeling per alegrar fins i tot aquells ànims més decaiguts!!!
Que tingueu un bon dia!!
http://www.youtube.com/watch?v=XPcjjOrKmJw
Per un problema, com ho diriem...tecnològic. Si, un problema tecnològic, va fer que s'esborrés la meva presentaciò...l'he pogut recuperar, però com que no se col.locar-la com a primera entrada, tal com li pertoca, la col.loco aquí i ja buscarè ajuda per saber com ho he de fer per que aquesta entrada torni a estar col.locada al seu lloc! Desitgeu-me sort!
Hola a tots!
Sòc l'Amel i aquí començo el meu blog, encara que amb una mica de retràs...espero a partir d'ara, poder escriure amb regularitat.
El tema sobre el que he pensat basar el meu bloc es el següent: intentarè fer un recull de fragments que parlin de l'enfermetat. Del fet d'estar malalt, de com afrontar-ho i explicar-ho des d'una vessant literaria. Trobem múltiples novel.listes, poetes, autors de cançons...Artistes de tots els temps que ens apropen mès al mon de la malaltia, del malat. N'hi ha que ho fan d'una manera crua, realista; d'altres en fan un ressò poètic i busquen la bellesa de la nova situaciò.
Sigui com sigui el dolor i la malaltia ens afecten a tots en tan que essers mortals i m'ha semblat interessant reunir aquí tot aquest ventall d'idees que pot fer reflexionar a qualsevol de nosaltres sobre un mòn que hi ha gent que no sap abordar. Tots tenim aprop un amic o un familiar malalt i potser sovint ens trobem amb el dubte de no saver com tractar-lo o no entendre com se sent. Per bè que no tots els malalt sòm iguals crec que ès bo prendre conciencia de l'importància del fet de tenir salud però sense despreciar a tots aquells que no en tenen.
Suposo que us preguntareu el motiu per haver escollit un tema aixì, doncs be, fa mès o menys un any jo mateixa baix emmalaltir i vaig veure com la vida em donava un gir de 180 graus...Sempre penses que el fet de ser jove et desvincula de preocupar-te per la salud, sembla que res greu pugui passar-te. Ets jove i no penses que una enfermetat greu truqui a la teva porta. Així, desprès de diverses visites a metges em van diagnosticar una enfermetat autoimmune que m'afecta a la mobilitat de les articulacions i del cos en general. Es per això que hi ha dies que no puc fer coses molt normals com dutxar-me o fer-me l'esmorzar i depenc en part dels que m'emvolten. Tot i així la medicaciò m'ajuda molt i estic contenta de la meva evoluciò! Aquest estiu fins i toi he pogut treballar! I el curs passat el vaig passar amb mès bon resultats dels que esperava!
Així que des de l'optimisme començem aquest viatge per apropar aquesta nova vida que ja no fas sol, sinò amb la companyia de la teva enfermetat!
Espero els vostres comentaris i visites.
Amel.
http://es.youtube.com/watch?v=4Z2ljWwIaHs
Aquí us deixo un link molt bonic per reflexionar sobre les emocions que genera la pérdua i tambè del sentit de l'infantesa i la petjada que deixa en nosaltres aquell record pueril...
Un company em va explicar el que avui us penjo al blog...em va semblar si mès no curiòs i apropiat per divulgar arràn del que ens ocupa en aquesta assignatura de llengua II.
Es tracta de la nova implantaciò per part de l'equip del diari El Mundo Deportivo d'un traductor a la seva web, el qual, soposadament, pretèn fer una traducciò del castellà al català d'aquell article que cliquem. Fins aquí tot be, el problema arriba quan ens disposem a comprovar la seva efectivitat i llegim les següents frases :
-Xarxa Bull, la carta guardada d'Alonso (Red Bull)
- en el moment de presentar a Michael Schumacher menjo pilot de Ferrari fa ja més d'una dècada (como)
- que en el seu moment va catapultar a Fona abans que s'enfonsés quan ell la va deixar (Honda)
- jo pinso que fernando deberia apostar (pienso)
- Riquelme: 'M'assec altra vegada un jugador de futbol' (Me siento)
- Onze ferits al costat del Calderón en una reyerta entre seguidores (límits del traductor...)
- Per al meu podre ésser Vicente Del Bosc el proximo entrenador de l'Anglaterra.... (para mi puede ser Vicente del Bosque el próximo entrenador de Inglaterra)
- El català i Bayliss, companys d'escuderia en 2008, van marcar la cambra millor temps dels entrenaments amb un registre de 1:59.5 (cuarto)
- doncs si, que patetico, m'estava fent un lio sabent que anava a estar en Fona Tingues Cati. (Honda Ten Cate)
Bè...ja veieu que fer ús d'aquesta nova eina pot ser francament divertit però per altra banda, no deixa de ser un clar cas d'abús de les noves tecnologies sense tenir totes les eines a l'abast.
